Garmo Negro, Pico de Algas y Algas N. y Argualas, 24-08-11.

Els Infiernos.

24 d´Agost de 2011.

Ens llevem al pàrking del Balneari de Panticosa.Tot un furgoperfecto. Hem passat una bona nit, tranquil·la, sense vent, i al costat del canal, tot sentint el riu.

Esmorzem, i carreguem les motxilles. Avui tenim una dura jornada pel davant, i no sabem si el temps aguantarà, ja que el dia, esta força negre.

Volem fer el Garmo Negro, un d’aquells tres mils que es pugen pel dret, son 1415 metres de desnivell, i de cop.

Arranquem desde el mateix pàrking.

Agafem el camí que travessa el bosc , i ràpidament comencem a guanyar desnivell.

La pujada es forta, constant i feixuga, ja que a vegades les fites no es veuen massa bé.

Som tota una colla, pujant el Garmo Negro, ja que davant nostre va una parella de bascos, una colla de Tudela, i un grup de joves militars. Així que tots ens acabem ajuntant.

Fem una parada per agafar forces, i  continuem.

Ja estem arribant al coll, i seguint les passes d’un dels companys bascos, trenquem a la dreta, i ens enfilem per un camí no massa bo .Arribem dalt del Garmo Negro, i la visió es espectacular.

Tota una panoràmica dels Infiernos, amb la marmolada, allà tota blanca.

Com que veiem que tenim temps, decidim resseguir el fil de la cresta, i ens arribem als Picos de Algas, el dia sembla que s´esta tapant, però tenim a l’abast l ´Argualas, un altres tres mil, i ens sap greu no atacar-lo.

Així que som-hi, desgripem una mica per trobar un camí millor, i ataquem l ´Argualas. Ens sorprèn per que tot i que el cataloguen de pic fàcil, te la seva gracia, i es que te una grimpada força area i un pel esposada, això li dona més caràcter a la sortida.

No ens entretenim pas massa, ja que el dia s´esta posant tonto, i decidim baixar rapidament, almenys si plou, que sigui al camí ja de baixada, no a la tartera.

Arribem cansats a la furgo, deixem els trastos, i decidim que ens mereixem un homenatge, així que cap a la “Casa de Piedra” a fer unes cerveses i uns ous ferrats, que ens els mereixem!

El dia no promet massa.

Pujant, ens trobem amb més gent.

Arribant al Garmo Negro.

Dalt del garmo Negro.

Argualas.

Al final, ha sortit una jornada rodona.

Anayet i Vertice de Anayet, 23-08-11.

Anayet, Ibons d´Anayet i Midi d´Osseau.

23 d´Agost de 2011.

Desprès del nostre llarg viatge pel Sikkim i Bhutan, decidim pujar cap als Pirineus per estirar una mica les cames.

Pugem cap a Sallent de Gallego, ja que tenim en ment diversos cims del Pirineu Aragonès.

Ens llevem al pàrking de l’estació d’esquí de Formigal. Volíem haver dormir al Pàrking superior de l’estació, al “Corral de las Mulas”, però el pas estava tancat.

Així que ens llevem i esmorzem. Ens preparem i comencem a caminar a traves de les pistes d’esquí, tot buscant la millor manera d’arribar al “Corral de las Mulas”, sense perdre ni massa temps, ni massa desnivell....

Una vegada arribats al “Corral de las Mulas”, enfilem el barranc de Culivillas.

No hi ha massa gent, i això es d’agrair.

Arribem a prop dels Ibones de Anayet, i aprofitem per fer una pausa, mengem i ens hidratem.

Continuem el nostre camí, i seguint les fites ens enfilem  al Collado Rojo.

D’allà pots anar al Anayet o al Vertice de Anayet.

Naltres decidim primer de tot fer el Anayet, ja que es molt més interessant.

Es una ascensió sense masses complicacions, te un pas un flanqueig una  mica delicat, però esta protegit amb una cadena, i desprès es tracta de grimpar per una xemeneia,aixi que rapidanment som a dalt.

Fem un petit refrigeri, fem fotos i gaudim de les vistes del Midi d´Osseau.

Desfem el cami de pujada, i un cop arribats al Collado Rojo, veient que anem bé de temps, decidim enfilar el Vertice de Anayet.

Coincidim amb una colla de francessos, fem les fotos i cap baix.

Un cop arribats als Ibons de Anayet, decidim tornar cap al pàrking, seguint el camí que voreja el Pic d´Espelunciecha.

Finalment arribem al cotxe.

Decidim pujar a dormir al Balneario de Panticosa, que si demà fa bo, intentarem el Garmo Negro. 

Remuntant el barranc de Culivillas.

El tram equipat amb cadena.

Grimpant la xemeneia.

Dalt del Anayet amb el Midi al fons.

El Midi, sempre allà.

Dalt del Vertice d´Anayet.

El Midi, l´Anayet i la Mabel.

Una nova etapa.....

Ara fa cinc anys, vaig començar un blog, el blog d´el yeti.
Despres d´aquestos cinc anys, on la meva companya, els meus amics, coneguts i curiosos, m´han animat a tirar endevant, sento que ha acabat una etapa del blog, i toca començar un altre.
Amb un nou look, un altre disseny, i amb la vostra companyia i suport.
Gracies per aquestos 5 anys que he compartit amb vosaltres, i que espero seguir compartint molts mes amb vosaltres!