domingo, 26 de agosto de 2012

Roche Faurio (3730 m.), 13 d´Agost de 2012





12 d´Agost de 2012. Ailefroide.
Ens llevem, esmorzem i preparem les motxilles.
Avui toca un desnivell fort i carregats amb les motxilles a tope.
Pugem amb la colla del Madteam al refugi d´Ecrins.
La pujada es pesada, però xino xano i amb il·lusió anem fent.
Passem pel refugi del Glaciar Blanc, i allà fem una pausa per agafar forces i reprendre el camí.
Arribem  al peu de la glacera, i traiem el material pesat: cordes, arnesos, grampons i etc... almenys ara la motxilla pesarà menys!!
Ens encordem i anem progressant pel glaciar....
Les esquerdes es veuen profundes, però les anem salvant ja que no estan massa obertes....
Arribem al peu del refugi, ens traiem el material i ens preparem pel mes feixuc, remuntar els últims metres fins al refugi!!
Finalment arribem i descarreguem....
Sopar i a fer nones que demà toca matinar una mica....
13 d´Agost de 2012.
Sona el despertador molt d’hora, ens llevem i baixem a esmorzar....
Sortim del refugi i baixem el camí fins la glacera.
Ens encordem i anem per la glacera....
Prenem el desvio que va cap al Roche Faurio....
Avui fem el Cim de Roche Faurio, que es un 3730, per aclimatar i així demà poder fer la Dome de Neige, perfectament aclimatats.
El Roche Faurio en condicions normals es un cim fàcil, però precisament no esta en condicions massa normals....
Te poca neu, i ens obliga a progressar per un pendent proper als 35-40 º per una neu que es força dura, més aviat semblant a gel que no pas neu....
Amb una mica de compte fem un flanqueig cap a l’esquerra  i assolim la pujada final, una pala ben dretota però ample.
Arribem a la roca i traiem els grampons, i pugem caminant per la pedra fins al cim...
Foto de cim i cap baix, xino xano.....
Anem a buscar el camí de baixada, per evitar la forta pendent....
Creuem les ultimes esquerdes i com anem força be de temps, parem a fer  unes practiques de rescat....
Tornem cap al refugi tot mirant cap a la Dome de Neige, el nostre objectiu de demà.....

















sábado, 25 de agosto de 2012

Refugi del Portillon i Pic Gourdon, 28-29-30 de Juliol de 2012



28 de Juliol 2012.
Ja estem de vacançessssssssssssssssss!!!!!!
Així que marxem cap al Pirineu francès, al Refugi de Portillon, un dels indrets més durs del Pirineu, i es que per arribar al refugi son gairebé mes de 1400 metres de desnivell.....
Això si, val la pena, l’entorn es brutal...
Com que som conscients de la duresa de la pujada, i anem força carregats, ens ho prenem amb calma, xino xano anem fent....
Arribem al refugi i xerrem amb els guardes.....
Decidim que farem el Pic Gourdon al dia següent tot passant pel Pic de la Tusse de Montarque, i si la meteo ens deixa ja que no pinta massa bé, resseguir la cresta fins al Pic de Spijoles.

29 de Juliol de 2012.
Ens llevem i esmorzem, preparem les motxilles, agafem la corda per si de cas, i marxem cap al Pic  Gourdon.
Ens perdem una mica i acabem grimpant per arribar a la Tusse de Montarque.
Dalt de la Tusse ens trobem uns catalans que van a fer els Pics del Seil de la Baque.
Baixem del Tusse en direcció al pluviòmetre, i voregem una placa de gel....
El paratge es brutal, desèrtic, amb el Gourgs Blancs al fons, el Seil de la Baque al costat....
Arribem al Col de Gourgs Blancs i quedem impressionants per la bellesa salvatge, sembla impossible pujar allà dalt....
Enfilem cap al Gourdon, tot  intentant seguir les fites, que son minses i molt perdedores, perdem el camí més d’una vegada i  finalment arribem dalt del cim.
Mirem la cresta que va fins al Pic de Spijoles, sembla area i retallada....
La veritat no la veig massa clara, i ens desdiem de continuar....
Tornem enrere cap al coll de Gourgs Blancs i xino xano tornem al refugi.....
Al arribar al refugi, la Mabel va coixa, nota unes molèsties al genoll.....
Demà ja veurem que fem......
Sopem i a dormir!!!!!

30de Juliol de 2012
Ens llevem, i el genoll de la Mabel, sembla que no millora.....
Volíem fer el Seil de la Baque, però la setmana que ve, també volem marxar als Ecrins, i no sabem que fer....
El cor diu de tirar amunt i el seny diu de baixar i passar pel metge...
Ho xerrem i decidim baixar a Viella, a veure que passa....
Ensacomiadem de la gent del refugi, i carreguem les pesades motxilles....Son 1400 de desnivell i anem poc a poc.....
Arribem finalment als cotxes, i tirem cap a Viella, a fer una visitat a Urgències....
Finalment tot queda en una sobrecarrega del tendó del genoll de la Mabel, una setmana de repòs i  cap als Alpsssssssssssssss!!!!!!






Tusse de Montarquè.

PIc de Jean Arlaud i Pic de
Gourgs Blancs.

Dalt del Pic Gourdon.



Ooooooooooooooo







El metge ha dit repos.....

Pico de la MUga Norte i Ibons de Pecico, 22 de Juliol de 2012


22 de Juliol 2012.
Ens llevem al refugi dels Ibons de Bachimaña.
Fa molt de vent, i sembla que no afluixarà pas massa.....
La nostra idea era anar a fer els Pics de la Muga per la cresta, però si bufa el vent....
Sortim del refugi i ens trobem que alguns companys de refugi que volien fer els Infiernos tornen....
Naltres anem tirant cap al Puerto de Panticosa o Marcadau..... xino xano anem fent.... el vent no sembla que afluixi pas massa, i decidim desestimar la cresta  finalment acabem pujant el  Pico de la Muga Norte.
De baixada ja que tenim temps decidim donar una volta i pujar a veure els Ibons de Pecico.
El camí no es massa bo, ja que es perd sovint, i acabes pujant entre grans blocs de granit.
Això si,als Ibons estem totalment sols, no hi ha ni una anima, tants sols algun “sarrio”....
Desfem el camí i tornem al refugi per agafar els trastos i baixar cap a Baños....










Pico de Tebarrai, 21 de Juliol de 2012



21 de Juliol 2012.
Pugem al refugi dels Ibons de Bachimaña.
Es un refugi nou, acabat d’estrenar. Tants sols fa una setmana que han inaugurat.
Arranquem del Pàrking del Balneari de Panticosa, i pugem xino xano fins al refugi, que esta al costat dels Ibons de Bachimaña.
Deixem els trastos al refugi i enfilem el camí cap al Tebarrai. Un dels indrets mes preciosos del Pirineu.
Ressegui els Ibons Blaus, i passem pel costat  de les parets majestuoses del Infiernos, amb la seva espectacular marmolera.
Arribem al coll del Infierno, i desde allà ja veiem el Tebarrai, es un cim de 2916 metres, eclipsat pels Infiernos, però com diu un amic, el Tebarrai, es un hit parade del Pirineu.
Te un contrast de colors brutals!
Pugem fins dalt del cim, i esmorzem tranquil·lament....
Gaudim de les vistes  dels Infiernos, del Balaitus, de tots els cims propers....
Desfem el camí i tornem cap al Refugi de Bachimaña.