viernes, 7 de octubre de 2011

Anayet i Vertice de Anayet, 23-08-11.

Anayet, Ibons d´Anayet i Midi d´Osseau.
23 d´Agost de 2011.
Desprès del nostre llarg viatge pel Sikkim i Bhutan, decidim pujar cap als Pirineus per estirar una mica les cames.
Pugem cap a Sallent de Gallego, ja que tenim en ment diversos cims del Pirineu Aragonès.
Ens llevem al pàrking de l’estació d’esquí de Formigal. Volíem haver dormir al Pàrking superior de l’estació, al “Corral de las Mulas”, però el pas estava tancat.
Així que ens llevem i esmorzem. Ens preparem i comencem a caminar a traves de les pistes d’esquí, tot buscant la millor manera d’arribar al “Corral de las Mulas”, sense perdre ni massa temps, ni massa desnivell....
Una vegada arribats al “Corral de las Mulas”, enfilem el barranc de Culivillas.
No hi ha massa gent, i això es d’agrair.
Arribem a prop dels Ibones de Anayet, i aprofitem per fer una pausa, mengem i ens hidratem.
Continuem el nostre camí, i seguint les fites ens enfilem  al Collado Rojo.
D’allà pots anar al Anayet o al Vertice de Anayet.
Naltres decidim primer de tot fer el Anayet, ja que es molt més interessant.
Es una ascensió sense masses complicacions, te un pas un flanqueig una  mica delicat, però esta protegit amb una cadena, i desprès es tracta de grimpar per una xemeneia,aixi que rapidanment som a dalt.
Fem un petit refrigeri, fem fotos i gaudim de les vistes del Midi d´Osseau.
Desfem el cami de pujada, i un cop arribats al Collado Rojo, veient que anem bé de temps, decidim enfilar el Vertice de Anayet.
Coincidim amb una colla de francessos, fem les fotos i cap baix.
Un cop arribats als Ibons de Anayet, decidim tornar cap al pàrking, seguint el camí que voreja el Pic d´Espelunciecha.
Finalment arribem al cotxe.
Decidim pujar a dormir al Balneario de Panticosa, que si demà fa bo, intentarem el Garmo Negro. 


Remuntant el barranc de Culivillas.

El tram equipat amb cadena.

Grimpant la xemeneia.

Dalt del Anayet amb el Midi al fons.

El Midi, sempre allà.




Dalt del Vertice d´Anayet.



El Midi, l´Anayet i la Mabel.

No hay comentarios: