domingo, 27 de noviembre de 2011

Bastiments, 19-11-11 Primer de la temporada amb esquis!!

 19-11-2011.
Pàrking superior de Vallter.
Ens llevem i som una bona colla, el Xavi, la Klaus, el Rapaz, l´Orene, en Layrrak, Stefano, Xavi V. I el Serguei.
Sense ser una sortida oficial del S.E.M. delMadteam, son una bona part.
El dia promet, ja que no fa vent, i tot i que les previsions eren dolentes sembla que el sol vol fer acte de presencia.
Ens trobem també pel Pàrking en Danima i enJordi Osso.
Veient les condicions, decidim tirar cap al Bacivers.
Arrenquem i veient que la pala del Bastiments te molt bona pinta....amb el Xavi, la Klaus i la Mabel decidim canviar d’objectiu.
La resta del grup li tira cap al Bacivers, i naltres quatre li tirem cap al Bastiments.
Sembla una romeria, ja que hi ha força gent, però la neu paga la pena!
Passem sense masses problemes el Coll de la Marrana, i enfilem per la pala del Bastiments.
Seguint la bona traça que ja sembla una autopista, arribem sense problemes al cim.
Fem les fotos de rigor enmig d’una munió de gent!
Traiem pells i baixem tot gaudint d’una molt bona neu !
Arribem al Pàrking amb un somriure, allà ens retrobem amb la resta de companys.
Decidim que el dia d’avui es mereix un bon dinar!!














lunes, 7 de noviembre de 2011

Punta Harlé, XVIII Madstage. 01-10-11



 Dins del XVIII Madstage, celebrat a Erill La Vall, una grupet de gent Madteamera, ens animen a fer la Punta Harlé.
Som Orene, Rapaz, Serguei, Hector, Juana, Maria, Aroa, Oriol, Jep, Guifre, Yoannia, Tres Consellers, Mab i jo mteix, potser em deixo a alguna persona més?
Arrenquem de la Presa de Cavallers, i creuem el Riu Malo.
Pugem tot anant a buscar el barranc de les LLastres de la Morta.
Finalment despres d´una forta pujada, fem un descans per agafar forçes!
Passem opel costat del Estany Cloto i anem a buscar el caminet  de la Punta Harlé, però les fites no son massa visibles, i les perdem....
Arribem al cim de la Punta tot seguint la cresta.
Fotos de rigor i cap abaix, que ens esperen per sopar!!!
Despres del sopar patxaran i unes copetes del vi, que va portar la Maria per celebrar el seu primer cim del Pirineu.

La Colla del Madteam dalt de la Punta Harlé!
En Guifre, desafiant el vertigen!















viernes, 14 de octubre de 2011

Cresta dels Bessiberris, 17-09-11




Pàrking de Cavallers.
04.15 Am.
Sona el despertador, i m’aixeco com un resort. Sembla que no plou ara mateix, tot i que durant la nit han caigut dos o tres xàfecs....
A la Mabel li costa llevar-se, no esta prou motivada, sembla... o serà que encara es massa d´hora?
Esmorzem, jo cereals, el Xavi una papilla molt potent i cereals, i la Mabel amb prou feines pot menjar massa, ja que aquestes hores encara te l’estómac tancat.
Agafem les motxilles que avui son un pel mes pesades, i tot mirant els núvols, i esperant que una finestra meteorològica ens respecti, comencem a caminar....Creuem l’estany de la Presa de cavallers, es negra nit, i la llum dels frontals, més aviat es minsa.
Prenem el camí que puja cap als Besiberris, i anem a buscar el Barranc de Riumalo.
En algun moment ens hem perdut, per que deixem de trobar fites, i ens acabem encigalant...
Decidim tornar enrere i baixem a buscar de nou el camí al inici del barranc de Riumalo.
Una vegada ja al bon camí, anem progressant ràpidament.
Els núvols es van obrint, i sembla que el dia aguantarà una miqueta.
Finalment arribem al peu del Besiberri Nord.
Trèiem arnesos per si de cas, i comencem a grimpar per la seva paret, tot anant buscat les fites, que ens portaran dalt del cim.
Trobem un flanqueig de II grau, un pel exposat, però assegurat amb un cordino, també trobem algun pas de III grau, com al díedre, però algú ha deixat un passamà, i t’hi post agafar si no vas massa fi.
Arribem dalt del cim, i fem les fotos de rigor, mirem el cel, i per de moment no ha de ploure massa.
Així que decidim continuar endavant amb la cresta dels Besiberris.
Desfem una mica del camí, i anem a buscar ja la cresta.
Arribem, destrepant a la bretxa Jaume Oliveras, aquí trobem un pas un pel exposat i   traiem la corda, el pas esta protegit amb un pitó. El Xavi el resol sense masses problemes, puja la Mabel i desprès jo.
Seguim encordats una estoneta, ja que tot i que la cresta no presenta masses complicacions, sembla que hi hagin passos un pel aeris, i sobretot amb força pati....
Arribem a la Bretxa Salles, on trobem el ràpel, i el preparo, baixo fins a mitja bretxa, i allà instal·lo el segon ràpel.
Un cop fet els dos ràpels, ens enfilem de nou pel fil de l’aresta. Trobem una altre pas que sembla delicat, i per si de cas, el Xavi puja de primer, i ens assegura desde dalt.
Un cop superat aquest pas, arribem als Besiberris del Mig, continuem sense problemes.
La cresta ja perd dificultat, i per tal d’anar més ràpids, decidim guarda la corda.
Finalment arribem al peu del Besiberri  Sud.
Pugem per una canal una mica descomposta, on la roca no es massa bona.
Arribem dalt del cim, i gaudim de les vistes, tot mirant enrere veiem d´on venim!
Ens plantegem si val la pena arribar fins al Comaloformo, però sembla que hagi de ploure, així que decidim plegar.

Desfem el camí per la canal descomposta, i mirem de trobar les fites que ens portin al bon camí.
Desprès de perdre moltes vegades el camí, arribem als Estanys. Allà parem a fer una pausa, i mengem una mica.
Continuem la nostra tornada cap al cotxe i finalment desprès de vora 14 hores d’activitat, arribem a la furgo.
Estem baldats, però contents!!



Pujant pel Barranc de Riumalo.



Comneça la grimpada al Bessiberri Nord.

Cim del Bessiberri Nord.




Un flanqueig força aeri.

Ràpel a la Bretxa Salles.










Cim del Bessiberri Sud.






Els champions!