viernes, 7 de octubre de 2011

Garmo Negro, Pico de Algas y Algas N. y Argualas, 24-08-11.

Els Infiernos.
24 d´Agost de 2011.
Ens llevem al pàrking del Balneari de Panticosa.Tot un furgoperfecto. Hem passat una bona nit, tranquil·la, sense vent, i al costat del canal, tot sentint el riu.
Esmorzem, i carreguem les motxilles. Avui tenim una dura jornada pel davant, i no sabem si el temps aguantarà, ja que el dia, esta força negre.
Volem fer el Garmo Negro, un d’aquells tres mils que es pugen pel dret, son 1415 metres de desnivell, i de cop.
Arranquem desde el mateix pàrking.
Agafem el camí que travessa el bosc , i ràpidament comencem a guanyar desnivell.
La pujada es forta, constant i feixuga, ja que a vegades les fites no es veuen massa bé.
Som tota una colla, pujant el Garmo Negro, ja que davant nostre va una parella de bascos, una colla de Tudela, i un grup de joves militars. Així que tots ens acabem ajuntant.
Fem una parada per agafar forces, i  continuem.
Ja estem arribant al coll, i seguint les passes d’un dels companys bascos, trenquem a la dreta, i ens enfilem per un camí no massa bo .Arribem dalt del Garmo Negro, i la visió es espectacular.

Tota una panoràmica dels Infiernos, amb la marmolada, allà tota blanca.
Com que veiem que tenim temps, decidim resseguir el fil de la cresta, i ens arribem als Picos de Algas, el dia sembla que s´esta tapant, però tenim a l’abast l ´Argualas, un altres tres mil, i ens sap greu no atacar-lo.
Així que som-hi, desgripem una mica per trobar un camí millor, i ataquem l ´Argualas. Ens sorprèn per que tot i que el cataloguen de pic fàcil, te la seva gracia, i es que te una grimpada força area i un pel esposada, això li dona més caràcter a la sortida.
No ens entretenim pas massa, ja que el dia s´esta posant tonto, i decidim baixar rapidament, almenys si plou, que sigui al camí ja de baixada, no a la tartera.
Arribem cansats a la furgo, deixem els trastos, i decidim que ens mereixem un homenatge, així que cap a la “Casa de Piedra” a fer unes cerveses i uns ous ferrats, que ens els mereixem!

El dia no promet massa.

Pujant, ens trobem amb més gent.

Arribant al Garmo Negro.

Dalt del garmo Negro.










Argualas.



Al final, ha sortit una jornada rodona.



1 comentario:

Pekas dijo...

Buufffffffffff.... sempre he admirat als que feu l'ascensió desde "baix".... Vaig fer tota la cresta desde els Infiernos fins als Argualas.. ( Algas.. Garmo negro... Pondiellos.. etc... ) peró vaig pujar a dormir al collado
de Infierno... i desde allí... l'ascensió a tota la cresta ja es més "fácil".. ;-)))

Crec que desde Panticosa no la faré mai... jo no puc.. ;-)))

Veig que has fet una bona "neteja"
pirenaica... ;-)))