14 d´Agost de
2012.
Sona el
despertador molt mes d’hora que el dia anterior.
Ens llevem ràpidament
com autòmats. Ens vestim i baixem a esmorzar....
Poques paraules i
cares nervioses durant l’esmorzar....
En acabar sortim
al rebedor del refugi i allà preparem les motxilles
Ens llevem,
esmorzem i preparem les motxilles.
Baixem del
refugi, pel ferragos camí que porta al glaciar.
Allà ens
encordem i comencem a caminar com
zombis, ja que sent les hores que son, no estem massa desperts....
La nostra cordada
es la Mabel, la Juana i jo....
Vaig seguint a la
cordada del davant que son el Jordi O. I l´Alfons.
Ben aviat els
perdem ja que ells al ser dos van més ràpids....
Costa trobar el camí
enmig de la glacera, i vaig intentant segui les marques de grampons per la glacera.
Apretem el ritme,
ja que ens agradaria fer la pujada darrera d’alguna cordada de les nostres.
Tenim sort i
enganxem a la cordada del Mirlo, el Madveras i el Rafa. Parem on estan ells i
ens preparem per fer la pujada.
Aprofitem per fer
un mos d’aigua, prendre una barreta energètica i agafar forces per tirar cap
amunt....
Passen ells
davant nostre i arranquem darrera del
David.
Vaig mirant enrere
per veure com va la resta de la cordada, i veig que la Juana va bé, i la Mabel
va exultant amb un somriure d’orella a orella.
Al davant meu va
el David i anem creuant paraules.
La pujada es posa
dretota , però anem fent força bé....
Creuem per ponts
de roca esquerdes brutals, sembla mentida que no caiguin....
Arribem a la cota
dels 3900-3950 metres i afluixo el ritme, ja que la Juana i la Mabel no estan
acostumades a aquesta alçada, i baixo les revolucions per anar xino xano... De
fet ja estem al llarg flanqueig final, ja es veu la Dome de Neige allà al
fons....
Ens creuem amb la
cordada del Alfons i el Jordi Oliva i
amb la cordada del Rapaz-Orene-Fina i Xavi, que ja baixem de la Dome.
La cordada del
Rafa-Mirlo-Madveras para un moment i passem davant d’ells, ja queda molt
poquet, tenim el cim a tocar de mans, ens quedar creuar una esquerda força
interessant, superar un ressalt bastant dretot i ja ho tenim....
Uns metres abans d’arribar
al cim, ens parem per esperar a la cordada del Rafa-Mirlo-Madveras.
Els deixem passar
ja que ens agrada que el David sigui el primer d’arribar al cim!!
El David s’ha
superat a si mateix, donant una lliçó d’esforç i sacrifici tot superant la
llarga lesió.
Es un moment molt
emocionat, i ens abracem tots dalt del cim.
Felicitem a la Mabel,
la Juana i el Mirlo, ja que aquest es el seu primer 4mil
Fem les fotos de
rigor i continuem fent festa dalt del cim, de fet algun altre alpinista sens
queda mirant, som graciosos i divertits!!
Comencem a baixar
i xino xano, anem fent la llarga baixada, son dels últims de baixar....
Finalment desprès
de creuar les esquerdes, la rimaia, i la llarga glacera, ens trobem amb la
resta de companys al peu de la pujada al refugi.
Comentem com ens
ha anat a tots la jugada.
Aquí ens separem,
ja que la Mabel, el Rafa, el David i jo. Passem una nit més a refugi i la resta
de companys baixa cap avall.
Ens preparem per
fer la llarga i pesada pujada fins al refugi.
Allà descarreguem
els trastos i celebrem la nostra fita amb una bona cervesa!!
