21-12-12.
Vall de Ransol,
una de les valls mes amagades d’Andorra.
Ens llevem a les
furgos. Vam arribar una mica tard, i ens hem adormit una mica....
Som l´Adam, que
ha vingut en visita exprés desde Llívia. El Xavi i la Klaus, que van arribar ja de nit, i han dormit al costat
nostre, i l´Orene i el “Rapaz” ens esperem al final de la carretera, ja que
també van arribar tard.
Al final arribem tots plegats al final de la
carretera, ja que ha costat una mica moure una de les furgos, no sortia del mig
de la placa de gel dels descampat d´on vam dormir....
No fa massa fred,
i tampoc sembla que sobri la neu, tot i que hi han traces.... Així a primera
vista, veiem que les orientacions nord, estan ventades i en canvi les sud,
sembla que tenen força mes neu.
Creuem el pont i
ens enfilem en direcció dels Pics de la
Coma de Varilles, Ransol, etc....
Anirem seguint
les traces sense rumb fix i xino xano,
anem guanyant alçada....
En principi,
sembla que ens dirigim cap al Pic de la Coma de Jan, però vèiem que hi ha bones
traces cap al Pic de Ransol, així que finalment ens dirigim cap al Pic de
Ransol.
Anem guanyant
alçada, fins que arriba un moment que ja costa fer voltes maries, trobem un replà,
i canvien esquis per grampons, davant nostre tenim una curta però dreta canal.
La canal, te molt
d’ambient alpí, ja que a la sortida les vistes son impressionants, passem la
canal, i per un terreny mixta de roca i neu, arribem dalt del cim.
Fem les fotos de
rigor, i comencem a davallar.
Una part del grup,
decideix baixar del cim, trampejant amb esquis, la Mabel i jo, decidim desfer
la canal de pujada.
Ens retrobem tots
esquiant per les pales amples, que baixen
del Pic de Ransol.
La neu esta bona,
millor de lo que m’esperava.
Arribem al tram
del bosc i per allà ja la cosa es un pel mes complicada, però amb paciencia ,
arribem als cotxes.
Ha estat un gran
cim i un gran dia d’esquí de muntanya!!
