sábado, 25 de agosto de 2012

Refugi del Portillon i Pic Gourdon, 28-29-30 de Juliol de 2012



28 de Juliol 2012.
Ja estem de vacançessssssssssssssssss!!!!!!
Així que marxem cap al Pirineu francès, al Refugi de Portillon, un dels indrets més durs del Pirineu, i es que per arribar al refugi son gairebé mes de 1400 metres de desnivell.....
Això si, val la pena, l’entorn es brutal...
Com que som conscients de la duresa de la pujada, i anem força carregats, ens ho prenem amb calma, xino xano anem fent....
Arribem al refugi i xerrem amb els guardes.....
Decidim que farem el Pic Gourdon al dia següent tot passant pel Pic de la Tusse de Montarque, i si la meteo ens deixa ja que no pinta massa bé, resseguir la cresta fins al Pic de Spijoles.

29 de Juliol de 2012.
Ens llevem i esmorzem, preparem les motxilles, agafem la corda per si de cas, i marxem cap al Pic  Gourdon.
Ens perdem una mica i acabem grimpant per arribar a la Tusse de Montarque.
Dalt de la Tusse ens trobem uns catalans que van a fer els Pics del Seil de la Baque.
Baixem del Tusse en direcció al pluviòmetre, i voregem una placa de gel....
El paratge es brutal, desèrtic, amb el Gourgs Blancs al fons, el Seil de la Baque al costat....
Arribem al Col de Gourgs Blancs i quedem impressionants per la bellesa salvatge, sembla impossible pujar allà dalt....
Enfilem cap al Gourdon, tot  intentant seguir les fites, que son minses i molt perdedores, perdem el camí més d’una vegada i  finalment arribem dalt del cim.
Mirem la cresta que va fins al Pic de Spijoles, sembla area i retallada....
La veritat no la veig massa clara, i ens desdiem de continuar....
Tornem enrere cap al coll de Gourgs Blancs i xino xano tornem al refugi.....
Al arribar al refugi, la Mabel va coixa, nota unes molèsties al genoll.....
Demà ja veurem que fem......
Sopem i a dormir!!!!!

30de Juliol de 2012
Ens llevem, i el genoll de la Mabel, sembla que no millora.....
Volíem fer el Seil de la Baque, però la setmana que ve, també volem marxar als Ecrins, i no sabem que fer....
El cor diu de tirar amunt i el seny diu de baixar i passar pel metge...
Ho xerrem i decidim baixar a Viella, a veure que passa....
Ensacomiadem de la gent del refugi, i carreguem les pesades motxilles....Son 1400 de desnivell i anem poc a poc.....
Arribem finalment als cotxes, i tirem cap a Viella, a fer una visitat a Urgències....
Finalment tot queda en una sobrecarrega del tendó del genoll de la Mabel, una setmana de repòs i  cap als Alpsssssssssssssss!!!!!!






Tusse de Montarquè.

PIc de Jean Arlaud i Pic de
Gourgs Blancs.

Dalt del Pic Gourdon.



Ooooooooooooooo







El metge ha dit repos.....

Pico de la MUga Norte i Ibons de Pecico, 22 de Juliol de 2012


22 de Juliol 2012.
Ens llevem al refugi dels Ibons de Bachimaña.
Fa molt de vent, i sembla que no afluixarà pas massa.....
La nostra idea era anar a fer els Pics de la Muga per la cresta, però si bufa el vent....
Sortim del refugi i ens trobem que alguns companys de refugi que volien fer els Infiernos tornen....
Naltres anem tirant cap al Puerto de Panticosa o Marcadau..... xino xano anem fent.... el vent no sembla que afluixi pas massa, i decidim desestimar la cresta  finalment acabem pujant el  Pico de la Muga Norte.
De baixada ja que tenim temps decidim donar una volta i pujar a veure els Ibons de Pecico.
El camí no es massa bo, ja que es perd sovint, i acabes pujant entre grans blocs de granit.
Això si,als Ibons estem totalment sols, no hi ha ni una anima, tants sols algun “sarrio”....
Desfem el camí i tornem al refugi per agafar els trastos i baixar cap a Baños....










Pico de Tebarrai, 21 de Juliol de 2012



21 de Juliol 2012.
Pugem al refugi dels Ibons de Bachimaña.
Es un refugi nou, acabat d’estrenar. Tants sols fa una setmana que han inaugurat.
Arranquem del Pàrking del Balneari de Panticosa, i pugem xino xano fins al refugi, que esta al costat dels Ibons de Bachimaña.
Deixem els trastos al refugi i enfilem el camí cap al Tebarrai. Un dels indrets mes preciosos del Pirineu.
Ressegui els Ibons Blaus, i passem pel costat  de les parets majestuoses del Infiernos, amb la seva espectacular marmolera.
Arribem al coll del Infierno, i desde allà ja veiem el Tebarrai, es un cim de 2916 metres, eclipsat pels Infiernos, però com diu un amic, el Tebarrai, es un hit parade del Pirineu.
Te un contrast de colors brutals!
Pugem fins dalt del cim, i esmorzem tranquil·lament....
Gaudim de les vistes  dels Infiernos, del Balaitus, de tots els cims propers....
Desfem el camí i tornem cap al Refugi de Bachimaña.











martes, 12 de junio de 2012

La Maladeta (3308 metres), 26-05-12


 26 de maig.
Benasc, Pàrking de la Besurta.
No sona el despertador, i cagant llets ens aixequem.
A la furgo hem dormit el Xavi, la Mab i jo.
La nostra intenció es fer la Maladeta, però no se si triomfarem, ja que fa força calor, a la nit no ha regelat gens, no es veu massa neu, més aviat es veuen clapes de neu sahariana combinades amb neu blanca, i molta roca es veu....
Això si el dia, sembla bo, o sigui que l’hem de aprofitar!
Esmorzem ràpidament, ens equipem i carreguem esquis a l’esquena, ja que la neu comença ben bé a l’alçada del refugi.
Arribem en uns 45 minuts al refugi, el passem i ja calçem esquis.... La veritat no hi ha pas massa neu, i hem de fer malabarismes per anar seguint la traça.
Fa  molta calor, i la pujada sens fa força llarga i feixuga...
Finalment arribem a la Rimaia. Deixem esquis i calcem grampons.
Som dels últims gaire bé en pujar, i la veritat es que s’agraeix, ja que trobem poca gent baixant.
Arribem dalt de la canal, i enfilem ja cap al cim.
Fem les fotos de rigor i desfem la canal de baixada.
Calcem esquis de nou, i cap a baix, tot buscant la neu “sahariana” que es la millor d’esquiar....
Arribem al refugi i ja descalcem esquis.
Ara ja podem dir que la Mabel ha aconseguit fer la Maladeta!