lunes, 24 de diciembre de 2012
domingo, 2 de diciembre de 2012
Inici de la temporada!!
01-12-12.
Ens llevem al
Pàrking de Grau Roig, a Andorra.
El termòmetre de
la furgo marca -14 graus de temperatura a l’exterior.
Però a dins estem
mes calentons, tants sols estem a -7 graus!!
Som el Xavi, la
Mabel i jo.
La nostra idea es
encetar la temporada d’esquí, si pot ser la d’Esquí de Muntanya, millor que
millor.
Sortim dels sacs
amb mandra, i engeguem la calefacció, ja que fa molt de fred!!!
Esmorzem i ens
preparem per sortir a l’ exterior.
Sembla que hi ha
neu , però també sembla que ha ventat molt, i els cims del voltant de l’estació
estan força pelats.
Veiem una traça
que puja cap amunt per una pista tancada, i la seguim....
Xino xano tot
seguint la traça ens endinsem en una pista forestal tota ben nevada....
Arribem dalt del
remuntador i veient que cap l’altre banda, les pistes de l’estació estan
tancades però ben nevades, decidim fer-hi cap....
Traiem pells i
baixem fins al Llac del Cubil , quan s’acaba la baixada, tornem a posar pells i
cap a munt, en direcció la part de l’estació de la Collada d´Enradort.
Arribem dalt i ja
comença a fer més fred.... decidim
treure pells i tornar, ja que quan marxa el sol
fa fresca!!
Arribem a la
furgo que ja son vora quarts de quatre, i arribem amb força gana, improvisem un
pica pica, i ens traiem el fred dins de
la furgo.
Donem per
començada la temporada!! Sense massa pretensions ni exigències encara hem
gaudit molt del primer dia de la nova temporada!!
domingo, 16 de septiembre de 2012
Via ferrada "La Berche", La Jarjatte. 24-08-12
24-08-2012
Ens llevem a la
preciosa vall de “La Jarjatte”.
A la zona de
“Drôme”
Mai havíem sentit
parlar d’aquesta zona, i tot buscant una via ferrada en un llibre, la vam
trobar.
Esta entre
Grenoble i Gap, a prop de Lus La Croix Haute.
Per lo vist es
una zona d’esquí de fons, esqui de muntanya i escalada en gel.
La zona es
preciosa, es respira una tranquil·litat i pau, que et fa sentir lluny, molt lluny del la civilització....
Hem passat la nit
al càmping municipal del mateix poble.
Volem fer la via
ferrada de la “Berche”
La via ferrada
esta excel·lentment equipada.
Es de dificultat
AD+. I es triga vora 2, 30 hores.
Primer puges per
la “Grande Arête”, passes per un desplom
bastant interessant i acabes pujant per una xemeneia, si vols evitar el
desplom, pots desviar-te a la dreta per un recorregut més fàcil.
Desprès ve un
tros de cresta, on acabes desgrimpant, i un pont nepali.
El retorn fins al
cotxe son uns vint minuts.
Al costat de la
via ferrada, hi ha una escola amb varies
vies d’escalada, també molt ben equipades.
Un cop acabada la
ferrada, ens acomiadem dels Alps, i retornem cap a casa, tot posant fi a les vacances....
domingo, 2 de septiembre de 2012
Refugi Chabod i voltant per la Vall d´Aosta....
Estem per la vall d´Aosta.
Ara estem sols la
Mabel i jo. Ja fa un parell de dies que vam deixar el campament de Aileforide.
La resta de la
gent ja ha tornat a Barcelona, però naltres encara tenim dies de vacances i hem
vingut a veure si podem fer el Grand Paradiso.
La cosa esta
complicada, ja que les butllofes de la Mabel, no han millorat massa, i desprès
la glacera del Grand Paradiso, esta molt delicada.
Les esquerdes
estan força obertes, i ara el camí per pujar el Grand Paradiso, fa una mica més
de volta, ja que del Refugi Vittorio Emmanuele, et desvien a l Refugi Chabod, i
desde allà vas a buscar la glacera del Grand Paradiso.
Decidim deixar el
Grand Paradiso per a un altre dia....
Mentres tant ens
quedem per la vall, assaborint els excel·lents
espressos i prenent “Morettis” un dia ens quedem escalant per les vies d’escalada
de la zona, a la zona de la "Belvedere di Fosse", i un altre dia, pugem fins al Refugi Chabod, per veure de mes a
prop el Grand Paradiso.
22 d’agost de
2012.
La zona es
preciosa, i la pujada pel mig del bosc, es fa per un camí de “ases”, la veritat
es que en poc mes de dos hores ja som al refugi....
Allà gaudim de
les vistes tot prenent un pastisset....
Fem fotos i decidim
continuar una mica més.....Veiem que realment la pujada al Grand Paradiso, esta
força malament, ja que del refugi vas a buscar una morrena, i d’allà el que
queda de glacera....
Per glacera,
comptem que deus fer vora 400 metres de desnivell....
Baixem cap al càmping,
dinem tranquil·lament, anem a fer el cafè com sempre....
I comença a
ploure.....
Sembla que ja
esta canviant la meteo, i la veritat es que ja portem dos setmanes pels Alps i
fins ara no ens ha caigut ni una got....
 |
| Ressenya de les vies d´escalada de " Belvedere di Fosse" |
Dome de Neige (4015 m.), 14 d´Agost de 2012.
14 d´Agost de 2012.
Sona el
despertador molt mes d’hora que el dia anterior.
Ens llevem ràpidament
com autòmats. Ens vestim i baixem a esmorzar....
Poques paraules i
cares nervioses durant l’esmorzar....
En acabar sortim
al rebedor del refugi i allà preparem les motxilles
Ens llevem,
esmorzem i preparem les motxilles.
Baixem del
refugi, pel ferragos camí que porta al glaciar.
Allà ens
encordem i comencem a caminar com
zombis, ja que sent les hores que son, no estem massa desperts....
La nostra cordada
es la Mabel, la Juana i jo....
Vaig seguint a la
cordada del davant que son el Jordi O. I l´Alfons.
Ben aviat els
perdem ja que ells al ser dos van més ràpids....
Costa trobar el camí
enmig de la glacera, i vaig intentant segui les marques de grampons per la glacera.
Apretem el ritme,
ja que ens agradaria fer la pujada darrera d’alguna cordada de les nostres.
Tenim sort i
enganxem a la cordada del Mirlo, el Madveras i el Rafa. Parem on estan ells i
ens preparem per fer la pujada.
Aprofitem per fer
un mos d’aigua, prendre una barreta energètica i agafar forces per tirar cap
amunt....
Passen ells
davant nostre i arranquem darrera del
David.
Vaig mirant enrere
per veure com va la resta de la cordada, i veig que la Juana va bé, i la Mabel
va exultant amb un somriure d’orella a orella.
Al davant meu va
el David i anem creuant paraules.
La pujada es posa
dretota , però anem fent força bé....
Creuem per ponts
de roca esquerdes brutals, sembla mentida que no caiguin....
Arribem a la cota
dels 3900-3950 metres i afluixo el ritme, ja que la Juana i la Mabel no estan
acostumades a aquesta alçada, i baixo les revolucions per anar xino xano... De
fet ja estem al llarg flanqueig final, ja es veu la Dome de Neige allà al
fons....
Ens creuem amb la
cordada del Alfons i el Jordi Oliva i
amb la cordada del Rapaz-Orene-Fina i Xavi, que ja baixem de la Dome.
La cordada del
Rafa-Mirlo-Madveras para un moment i passem davant d’ells, ja queda molt
poquet, tenim el cim a tocar de mans, ens quedar creuar una esquerda força
interessant, superar un ressalt bastant dretot i ja ho tenim....
Uns metres abans d’arribar
al cim, ens parem per esperar a la cordada del Rafa-Mirlo-Madveras.
Els deixem passar
ja que ens agrada que el David sigui el primer d’arribar al cim!!
El David s’ha
superat a si mateix, donant una lliçó d’esforç i sacrifici tot superant la
llarga lesió.
Es un moment molt
emocionat, i ens abracem tots dalt del cim.
Felicitem a la Mabel,
la Juana i el Mirlo, ja que aquest es el seu primer 4mil
Fem les fotos de
rigor i continuem fent festa dalt del cim, de fet algun altre alpinista sens
queda mirant, som graciosos i divertits!!
Comencem a baixar
i xino xano, anem fent la llarga baixada, son dels últims de baixar....
Finalment desprès
de creuar les esquerdes, la rimaia, i la llarga glacera, ens trobem amb la
resta de companys al peu de la pujada al refugi.
Comentem com ens
ha anat a tots la jugada.
Aquí ens separem,
ja que la Mabel, el Rafa, el David i jo. Passem una nit més a refugi i la resta
de companys baixa cap avall.
Ens preparem per
fer la llarga i pesada pujada fins al refugi.
Allà descarreguem
els trastos i celebrem la nostra fita amb una bona cervesa!!
Suscribirse a:
Entradas (Atom)