Benasc, Pàrking
de la Besurta.
No sona el
despertador, i cagant llets ens aixequem.
A la furgo hem
dormit el Xavi, la Mab i jo.
La nostra
intenció es fer la Maladeta, però no se si triomfarem, ja que fa força calor, a
la nit no ha regelat gens, no es veu massa neu, més aviat es veuen clapes de
neu sahariana combinades amb neu blanca, i molta roca es veu....
Això si el dia,
sembla bo, o sigui que l’hem de aprofitar!
Esmorzem ràpidament,
ens equipem i carreguem esquis a l’esquena, ja que la neu comença ben bé a l’alçada
del refugi.
Arribem en uns 45
minuts al refugi, el passem i ja calçem esquis.... La veritat no hi ha pas
massa neu, i hem de fer malabarismes per anar seguint la traça.
Fa molta calor, i la pujada sens fa força llarga
i feixuga...
Finalment arribem
a la Rimaia. Deixem esquis i calcem grampons.
Som dels últims
gaire bé en pujar, i la veritat es que s’agraeix, ja que trobem poca gent
baixant.
Arribem dalt de
la canal, i enfilem ja cap al cim.
Fem les fotos de
rigor i desfem la canal de baixada.
Calcem esquis de
nou, i cap a baix, tot buscant la neu “sahariana” que es la millor d’esquiar....
Arribem al refugi
i ja descalcem esquis.
Ara ja podem dir
que la Mabel ha aconseguit fer la Maladeta!
