4-5 d’abril.
Marxem de Barcelona, la Mabel, la Fina i jo.
Anem cap a Espot, a trobar-nos amb la colla que ens espera al Refugi d´Amitges.
A Espot agafem el taxi que ens pujarà fins gairebé l’alçada de l’Estany de Sant Maurici.
Calcem esquis i enmig d’una feble nevadeta enfilem cap al refugi d´Amitges.
Arribem en poc mes d’una hora i quart.
Deixem els trastos saludem al Pau, un dels guardes del Refugi que es conegut nostre, i decidim sortir a foquejar una estoneta, ja que encara es d’hora, i els nostres companys que venien desde Banhs de Tredos encara no han arribat.
Calcem esquis de nou, i ens dirigim cap a l Coll de Ratera. Una mica més amunt del Refugi, ens robem els nostres companys, arriben ansats, ja que porten més de 8 hores de travessa, han sortit de Banhs de Tredos, i la neu i la boira els han enganxat.
Ells van cap al Refugi a deixar els trastos i a descansar, i naltres que estem frescos, decidim pujar una estoneta per poder fer almenys una baixadeta en condicions.
Quan ens cansem de pujar, traiem pells i cap a baix.
Arribem al refugi i els nostres companys ja estan instal·lats.
Ens apalanquem i fem infusions, mengem una estoneta, xerrem i ens presentem als no coneguts.
Som El Panxi, el Rubio, el Villar, la Fina, el Carles, el David, el Victor, l´Orene, el Rapaz, la Mabel i jo....
Una bona colla.!
Traiem mapes i decidim fer el Pic de Ratera pel dia següent.
Marxem a fer nones.
Al dia següent ens llevem i fa un dia preciós.
Decidim tirar-li cap al Ratera, tot pujant pel barranc de Ratera.
Arribem al Coll de Ratera, i ens escindim, ja que uns volem guardar forces i cames per la tornada per Banhs de Tredos i altres decidim tirar cap amunt.
No arribem fins dalt del cim, ja que la neu, no esta massa bona, i l´Orene, la Fina , la Mabel i jo, decidim treure pells i baixem en direcció al Coll de Ratera.
En Panxi, en Carles, en Victor i el David, li tirem fins el cim.
Abans d’arribar al Coll, la Mabel i jo ens separem de la resta de la colla, ja que tornem cap a Espot.
Gaudim de la baixada per una vall totalment solitària, en silenci, disfrutant de la bellesa de la muntanya.
Això si la neu, no esta massa bona, ja que esta pesada i feixuga.
Anem baixant xino xano, s’acaba la neu i carreguem esquis....
Anem baixant per la pista, i quina alegria al trobar-nos al Pau i al Valentí, que s’ofereixen en baixar-nos en cotxe fins a Espot!!
La veritat ha esta un cap de setmana molt maco, i es que anar a Amitges es molt gratificant!
Ens trobem els companys que venen de Banhs de Tredos. |